|
LHC:
un accelerador de partícules gegantí,
a càrrec de Lluís Garrido, professor
de la Universitat de Barcelona
mNACTEC, diumenge 10 de gener a les 12:00
El nostre coneixement actual sobre el Univers està
a punt de canviar. El Large Hadron Collider (LHC), un
gegantesc accelerador de partícules, s'ha posat
definitivament en marxa i ha observat les primeres col·lisions
el passat 23 de novembre, després de 3 dècades
de la seva concepció.
L'LHC és l'aparell científic mes gran
i complexe construït per l'home fins al moment.
Té 27 km de circumferència i esta situat
a 100 metres sota terra entre les fronteres de Suïssa
i França, a prop de Ginebra.
Dos feixos de partícules subatòmiques
viatgen en direccions oposades dins de l'accelerador
a velocitats properes a la llum i col·lideixen
en diversos punts, on recreen les condicions que hi
va haver immediatament després del Big Bang.
En els esmentats punts s'han construït enormes
detectors que tenen com a missió enregistrar
els productes d'aquestes col·lisions per al seu
posteriorment anàlisi, en vistes a donar resposta
a algunes preguntes clau i no resoltes de la física
de partícules, canviant així la nostra
concepció actual sobre les lleis fonamentals
de la Natura i sobre com entenem la composició
i evolució de l'Univers. Entre les qüestions
a resoldre tenim l'origen de la massa de les partícules,
que en el model actual esta lligat a una partícula
anomenada Higgs, la qual, si existeix, es trobarà
a l'LHC. Una altre qüestió oberta es la
victòria que es va produir de la matèria
sobre l'antimatèria en els primers moments després
del Big Bang. Avui comprenem parcialment aquest fet
però no pas completament. Una altra qüestió
es esbrinar de què esta fet l'Univers. La matèria
ordinària només representa un 4% del total
de l'Univers. Resta el que anomenem matèria fosca
i energia fosca, que desconeixem què pot ser.
Hi han moltes altres qüestions obertes tan o més
interessants com les esmentades, i de segur que d'altres
de noves aniran sorgint al llarg del funcionament d'aquesta
màquina.
L'LHC acaba d'obrir una nova finestra de coneixement
que anirà donant els seus fruits durant els propers
15 anys i que de ben segur seran força excitants
i productius.
Física
de Partícules: recerca bàsica i motor
tecnològic, a càrrec de Gonzalo Merino, investigador del PIC/CIEMAT
mNACTEC, diumenge 17 de gener, 12:00
L'LHC, l'accelerador de partícules més
gran del món, s'acaba de posar en marxa al CERN,
el Laboratori Europeu de Física de Partícules.
Aquest instrument científic ens ha d'ajudar a
respondre algunes de les preguntes més bàsiques
que encara tenim per entendre el món que ens
envolta: des de les partícules subatòmiques
a l'origen de l'Univers. La construcció de l'LHC
i els seus detectors suposa tot un repte tecnològic,
donada la seva extrema complexitat. Aquests detectors
generen una quantitat de dades enorme i analitzar-les
és també un repte tecnològic en
si mateix. Per fer-ho són necessaris centenars
de milers d'ordinadors en centres informàtics
d'arreu del món. Què té a veure
la recerca sobre l'origen de l'Univers i aquests laboratoris
tan sofisticats amb el nostre dia a dia? Veurem com
la recerca fonamental ha servit i serveix de catalitzador
per fer evolucionar moltes aplicacions que acabem trobant
a les nostres vides: des dels instruments de diagnòstic
als hospitals, fins al world wide web.
LHCb:
Àngels i Dimonis?, a càrrec d'Hugo
Ruiz, professor de la Universitat de Barcelona i investigador del CERN
mNACTEC, diumenge 24 de gener, 12:00
Què és l'antimatèria? Per què
el món està fet de matèria i no
d'antimatèria? Què hi ha de cert en la
pel·lícula Àngels i Dimonis? Acaba
d'entrar en funcionament a la regió de Ginebra
l'LHC, l'accelerador de partícules més
potent que la humanitat ha construït. Dins d'un
túnel subterrani circular de 27 kilòmetres
de llarg, es faran xocar partícules viatjant
a una velocitat propera a la de la llum. L'objectiu
de la xerrada serà mostrar de manera entenedora
com a partir de l'estudi d'aquests xocs podem treure
informació sobre l'evolució de l'Univers
i les partícules fonamentals que el constitueixen.
Ens centrarem especialment en el detector LHCb, que
analitza les diferències existents entre la matèria
i l'antimatèria, i el paper d'aquestes diferències
en la desaparició de l'antimatèria després
del Big Bang. Discutirem si són possibles aplicacions
tan poc angelicals com les bombes d'antimatèria.
Partícules que ens
arribem de l'espai : els raigs còsmics, a
càrrec de Josep Maria Paredes, professor de la
Universitat de Barcelona i secretari de l’Institut de Ciències del Cosmos
Museu de Ciències Naturals de Barcelona,
dijous 28 de gener, 18:00
Aviat farà 100 anys que Víctor Hess va
detectar partícules que venien de l'espai
exterior. Aquestes partícules, raigs còsmics,
van portar a la posterior descoberta de partícules
subatòmiques (positrons, muons i pions). Alguns
d'aquests raigs còsmics podien generar cascades
de partícules. Encara que ha passat molt de temps
des de la seva descoberta, encara hi continuen havent
importants qüestions per resoldre: què són
aquestes partícules? com s'han accelerat? d'on
venen?. En aquesta conferència comentaré
quins esforços es duen a terme per tal de contestar
aquestes preguntes.
Dimensions
desconegudes A càrrec de Domènec Espriu,
professor de la Universitat de Barcelona, investigador del CERN i director de l’Institut de Ciències del Cosmos
Museu de Ciències Naturals de Barcelona,
dijous 4 de febrer, 18:00
Tots tenim una percepció innata que l'espai
té tres dimensions. A més hi ha el temps,
díficil de definir intuïtivament, però
que té una definició precisa a la Física.
Einstein ens va ensenyar el 1905 que el temps i l'espai
no son independents i que en un cert sentit el món
té quatre dimensions. Però poden haver-n'hi
mes? Com podrien ser aquestes dimensions desconegudes?
Per a una formiga el món té en realitat
dues dimensions i no tres. Podria ser que nosaltres,
com les formigues, no veiéssim dimensions que
existeixen? Com podríem descobrir-les?
Veurem com el gran accelerador LHC del CERN pot ensenyar-nos
com contestar aquestes sorprenents i fascinants preguntes.
|
