Vista aèria del CERN

Descobrint la Física de Partícules
amb l'LHC

 
Menu Principal
Programa
Participants
 

 

 
 

El CERN a través de los ojos de Peter Ginter

 

Conferències

 

LHC: un accelerador de partícules gegantí, a càrrec de Lluís Garrido, professor de la Universitat de Barcelona

mNACTEC, diumenge 10 de gener a les 12:00

El nostre coneixement actual sobre el Univers està a punt de canviar. El Large Hadron Collider (LHC), un gegantesc accelerador de partícules, s'ha posat definitivament en marxa i ha observat les primeres col·lisions el passat 23 de novembre, després de 3 dècades de la seva concepció.

L'LHC és l'aparell científic mes gran i complexe construït per l'home fins al moment. Té 27 km de circumferència i esta situat a 100 metres sota terra entre les fronteres de Suïssa i França, a prop de Ginebra.

Dos feixos de partícules subatòmiques viatgen en direccions oposades dins de l'accelerador a velocitats properes a la llum i col·lideixen en diversos punts, on recreen les condicions que hi va haver immediatament després del Big Bang. En els esmentats punts s'han construït enormes detectors que tenen com a missió enregistrar els productes d'aquestes col·lisions per al seu posteriorment anàlisi, en vistes a donar resposta a algunes preguntes clau i no resoltes de la física de partícules, canviant així la nostra concepció actual sobre les lleis fonamentals de la Natura i sobre com entenem la composició i evolució de l'Univers. Entre les qüestions a resoldre tenim l'origen de la massa de les partícules, que en el model actual esta lligat a una partícula anomenada Higgs, la qual, si existeix, es trobarà a l'LHC. Una altre qüestió oberta es la victòria que es va produir de la matèria sobre l'antimatèria en els primers moments després del Big Bang. Avui comprenem parcialment aquest fet però no pas completament. Una altra qüestió es esbrinar de què esta fet l'Univers. La matèria ordinària només representa un 4% del total de l'Univers. Resta el que anomenem matèria fosca i energia fosca, que desconeixem què pot ser. Hi han moltes altres qüestions obertes tan o més interessants com les esmentades, i de segur que d'altres de noves aniran sorgint al llarg del funcionament d'aquesta màquina.

L'LHC acaba d'obrir una nova finestra de coneixement que anirà donant els seus fruits durant els propers 15 anys i que de ben segur seran força excitants i productius.


Física de Partícules: recerca bàsica i motor tecnològic, a càrrec de Gonzalo Merino, investigador del PIC/CIEMAT

mNACTEC, diumenge 17 de gener, 12:00

L'LHC, l'accelerador de partícules més gran del món, s'acaba de posar en marxa al CERN, el Laboratori Europeu de Física de Partícules. Aquest instrument científic ens ha d'ajudar a respondre algunes de les preguntes més bàsiques que encara tenim per entendre el món que ens envolta: des de les partícules subatòmiques a l'origen de l'Univers. La construcció de l'LHC i els seus detectors suposa tot un repte tecnològic, donada la seva extrema complexitat. Aquests detectors generen una quantitat de dades enorme i analitzar-les és també un repte tecnològic en si mateix. Per fer-ho són necessaris centenars de milers d'ordinadors en centres informàtics d'arreu del món. Què té a veure la recerca sobre l'origen de l'Univers i aquests laboratoris tan sofisticats amb el nostre dia a dia? Veurem com la recerca fonamental ha servit i serveix de catalitzador per fer evolucionar moltes aplicacions que acabem trobant a les nostres vides: des dels instruments de diagnòstic als hospitals, fins al world wide web.

 

LHCb: Àngels i Dimonis?, a càrrec d'Hugo Ruiz, professor de la Universitat de Barcelona i investigador del CERN

mNACTEC, diumenge 24 de gener, 12:00

Què és l'antimatèria? Per què el món està fet de matèria i no d'antimatèria? Què hi ha de cert en la pel·lícula Àngels i Dimonis? Acaba d'entrar en funcionament a la regió de Ginebra l'LHC, l'accelerador de partícules més potent que la humanitat ha construït. Dins d'un túnel subterrani circular de 27 kilòmetres de llarg, es faran xocar partícules viatjant a una velocitat propera a la de la llum. L'objectiu de la xerrada serà mostrar de manera entenedora com a partir de l'estudi d'aquests xocs podem treure informació sobre l'evolució de l'Univers i les partícules fonamentals que el constitueixen. Ens centrarem especialment en el detector LHCb, que analitza les diferències existents entre la matèria i l'antimatèria, i el paper d'aquestes diferències en la desaparició de l'antimatèria després del Big Bang. Discutirem si són possibles aplicacions tan poc angelicals com les bombes d'antimatèria.

 

Partícules que ens arribem de l'espai : els raigs còsmics, a càrrec de Josep Maria Paredes, professor de la Universitat de Barcelona i secretari de l’Institut de Ciències del Cosmos

Museu de Ciències Naturals de Barcelona, dijous 28 de gener, 18:00

Aviat farà 100 anys que Víctor Hess va detectar partícules que venien de l'espai
exterior. Aquestes partícules, raigs còsmics, van portar a la posterior descoberta de partícules subatòmiques (positrons, muons i pions). Alguns d'aquests raigs còsmics podien generar cascades de partícules. Encara que ha passat molt de temps des de la seva descoberta, encara hi continuen havent importants qüestions per resoldre: què són aquestes partícules? com s'han accelerat? d'on venen?. En aquesta conferència comentaré quins esforços es duen a terme per tal de contestar aquestes preguntes.


Dimensions desconegudes A càrrec de Domènec Espriu, professor de la Universitat de Barcelona, investigador del CERN i director de l’Institut de Ciències del Cosmos

Museu de Ciències Naturals de Barcelona, dijous 4 de febrer, 18:00

Tots tenim una percepció innata que l'espai té tres dimensions. A més hi ha el temps, díficil de definir intuïtivament, però que té una definició precisa a la Física. Einstein ens va ensenyar el 1905 que el temps i l'espai no son independents i que en un cert sentit el món té quatre dimensions. Però poden haver-n'hi mes? Com podrien ser aquestes dimensions desconegudes? Per a una formiga el món té en realitat dues dimensions i no tres. Podria ser que nosaltres, com les formigues, no veiéssim dimensions que existeixen? Com podríem descobrir-les?
Veurem com el gran accelerador LHC del CERN pot ensenyar-nos com contestar aquestes sorprenents i fascinants preguntes.